Història del Jack Russell Terrier
La nostra experiència de més de 30 anys com criadors canins, l’amor i el respecte que sentim pels animals, units a la passió per aquesta extraordinària raça ens permet oferir cadells d’una gran qualitat, amb un caràcter excel·lent i unes condicions de salut immillorables.
Criem amb l’afix de ZELDRAK
Història del Jack Russel terrier
El reverend John Russell, de Devón, Anglaterra, gran aficionat a la caça de guineu, a començaments del segle XIX, donant-li nom, va crear una raça de bon caràcter, agilitat i esperit combatiu, capaç de seguir el pas dels gossos sabedors, viatjar al llom del cavall i amb prou valentia per combatre i capturar la guineu sota terra. El Jack Russell Terrier també va ser utilitzat per exterminar rates.
Características del Jack Russell
El Jack Russell Terrier és de caràcter alegre, actiu, perspicaç i desborda intel·ligència. És molt entusiasta, tenaç i valent. Constitueix un excel·lent gos de companyia; és recomanable per a la convivència amb nens i s’adapta perfectament a la vida en un pis, sense descuidar les necessitats d’activitat diària.
La seva sociabilització amb els altres animals s’ha de dur a terme des d’una edat primerenca. La raça s’ha mantingut allunyada fins fa molt poc de les exposicions de bellesa, conservant així, intactes les seues característiques i bon caràcter; a més, s’han fet diferents interpretacions del seu estàndard amb la qual cosa és possible trobar exemplars de diferents morfologies (mides, tipus de cap, etc.)
Estàndard de la raça
ORIGEN: Gran Bretanya.
PAIS DE DESENVOLUPAMENT: Austràlia.
DATA DE PUBLICACIÓ DE L’ESTÀNDARD ORIGINAL: 25.10.2000.
UTILITZACIÓ: Excel·lent Terrier de treballs, capaç de caçar sota terra. Un excel·lent gos de companyia.
CLASSIFICACIÓ F.C.I.:
Grup 3 – Terriers.
Secció 2 – Terriers de talla petita.
Sotmés a prova de treball
ASPECTE GENERAL
Terrier de treball robust, actiu, àgil, tenint molta personalitat, amb cos flexible de mitjana longitud. La vivacitat de la seva acció va alhora amb l’ardor de la seva expressió; el tall de la cua és facultatiu; els cabells pot ser llis, dur o filat.
PROPORCIONS IMPORTANTS
• Cos en conjunt més llarg que alt.
• L’alçada del pit, des de la creu a l’estèrnum, ha d’igualar la longitud de la pota davantera, des del colze fins al terra.
• El contorn del pit, pres des del darrere dels colzes, ha de mesurar entre 40 i 43 cm aproximadament.
CARÀCTER I COMPORTAMENT
Terrier viu, despert i actiu amb expressió ardent i intel·ligent. Agosarat i sense por, amigable però amb una tranquil·la seguretat.
CAP
Regió Craneal
• Crani: ha de ser pla, d’una amplada moderada, disminueix gradualment cap a un musell ample.
• Stop: Ben definit però no gaire pronunciat.
Regió facial
• Tòfona: negra
• Musell: la longitud des de l’stop a la tòfona ha de ser lleugerament inferior a la del crani, des del stop a l’occipuci.
• Llavis: ben enganxats i pigmentats en negre
• Mandíbules, dents: mandíbules molt fortes, altes, amples i poderoses. Dents fortes tancant amb tisora.
• Ulls: Petits de color fosc i amb expressió plena de vivacitat. Els ulls no han de ser pas saltons i les parpelles han d’estar pigmentats en negre. Els ulls són en forma d’ametlla.
• Orelles: en botó o doblegades cap endavant, de bona textura i gran mobilitat.
• Galtes: Els músculs de les galtes han d’estar ben desenvolupats.
COLL:
Forta i de línies pures, permetent portar el cap amb soltesa.
COS:
En conjunt: Rectangular.
• Dors: recte. La distància des de la creu al naixement de la cua és lleugerament superior que l’alçada de la creu (des de la creu al terra).
• Ronyó: el ronyó ha de ser curt, sòlid i fortament musculós.
• Pit: pit més llarg que ample, ben separat del terra de manera que l’estèrnum està situat a mitja distància entre la creu i el terra. Les costelles han de ser ben arquejades, a partir de la columna vertebral; s’aplanen sobre els costats, de manera que dues mans poden envoltar-les darrere dels colzes; el perímetre és al voltant de 40-43cm. La punta de l’estern està netament avançada respecte a la punta de l’espatlla.
CUA:
Pot caure quan el gos és en repòs. En moviment ha d’estar erecta i si es talla la punta ha d’estar al mateix nivell que les orelles.
EXTREMITATS
MEMBRES ANTERIORS
Espatlles: Ben inclinats cap enrere i no gaire pesadament musculats.
Braços: prou llargs i angulats (amb els omòplats) perquè els colzes estiguin situats sota el cos.
Anteriors des del colze fins als dits: ossada recta, sigui el gos vist de front o de perfil.
MEMBRES POSTERIORS
Genolls ben angulats
Metatarsos: paral·lels vistos des del darrere, estant el gos aturat lliurement.
Garrons: situats baixos
Peus: rodons, durs, proveïts de bons coixinets, no grans, ni girant cap a fora o cap a dins; dits moderadament arquejats.
MOVIMENTS
Francs, solts, elàstics.