Després d’un accident de qualsevol mena, els nervis estan a flor de pell. Mantenir la ment freda i saber actuar pot ser vital per salvar la vida de la nostra mascota. Els primers auxilis poden salvar la vida de lanimal.
El telèfon del teu veterinari SEMPRE A MÀ!!!
El temps que estigues parlant pel telèfon d’urgències amb el teu veterinari ha de ser el mínim necessari. Amb la informació que has d’aportar, el teu veterinari s’ha de fer una idea del que ha passat perquè et pugui orientar sobre allò que has de fer.
Les preguntes bàsiques que hauràs de respondre per telèfon seran:
Què ha passat? Hauràs de donar la informació bàsica del que ha passat: atropellament, caiguda, intoxicació, baralla, fractures o ferides sagnants, asfíxia, cremades, etc. Depenent del motiu d’urgències, les indicacions del veterinari seran diferents i la teva actuació haurà de ser diferent. ¿L’animal n’està conscient i respira? Aquesta informació és molt important, el vostre veterinari ha de saber si la vida del pacient corre un perill imminent o si és un escenari menys greu.
L’artèria femoral és una gran artèria de la cuixa, que s’origina com a continuació de l’artèria ilíaca externa. L’artèria femoral és un bon lloc per comprovar que hi ha batec. El lloc òptim de palpació del pols femoral és la part interna de la cuixa. Avaluació de la consciència i de la respiració
Consciència
Parleu l’animal per veure si responeu a la vostra veu. Si veus que reacciona, és un senyal indiscutible que manté les constants vitals. Quan no respon a la teva veu, mantingues la calma i la serenitat, toca lleument el cap o les extremitats de la teva mascota. No el moguis, ni ho agitis ni facis una pressió excessiva, tan sols toca lleument el cos. En alguns casos pots bufar al nas oa l’orella i comprovar si hi ha alguna resposta en forma de sacsejades, gemecs, moviments, gemecs o qualsevol altre tipus de reacció.
Si no hi ha resposta a aquests estímuls senzills i “suaus”, el teu gos o el gat està inconscient.
Respiració
Cerca moviments de la caixa toràcica per comprovar si hi ha respiració o no. Si no n’hi ha, ens fixem en la cavitat abdominal perquè de vegades es pot observar més moviments a l’abdomen per respirar que a la mateixa paret toràcica.
Davant del dubte, pot ajudar col·locar l’orella just davant del nas de l’animal i per suau que sigui la seva respiració, notaràs la sortida d’aire a cada espiració. Si tens a mà unes ulleres, un vidre o un mirall, també pots comprovar la respiració posant-lo davant del nas i veuràs si s’entela quan respiri.
Quan va passar l’accident? El temps transcorregut des de l’accident fins al centre clínic pot ser vital per al pacient. Per exemple, els incidents en què prima el temps són intoxicacions, torsions d’estómac, un atropellament o algunes ferides sagnants, entre d’altres. Gràcies a la informació que comuniquis, la crida al teu veterinari podrà guiar-te sobre el tipus d’urgència de què es tracta.
VETSALUT
Estefanía Aucar Broggi,
veterinaria col nº 989 Girona
www.vetsalut.com