Els enllaços que es creen entre el gos i el seu amo poden de vegades arribar a traspassar les fronteres d’aquest món. Molts han sentit a parlar del gos d’Abraham Lincoln, que es va posar a córrer com a boig al voltant de la Casa Blanca minuts abans que el seu amo l’assassinessin. O el gos de Lord Carnarvon, descobridor de la tomba de Tutankamon, que hores després de la mort del seu amo va udolar i va morir sobtadament.
També hi ha casos menys famosos, com el de “Sandy”, al Regne Unit, una Labradora de tretze anys que va vetllar el seu amo gairebé un mes fins que els van trobar a tots dos. O el de “Lizzie”, que va romandre al costat del cadàver del seu amo durant deu dies. Però vegem alguns casos amb una mica més de profunditat.
Joseph Tagg era un guardaboscos jubilat de 81 anys que sortia habitualment a passejar per les muntanyes amb la seva gossa “Tip”. En una d’aquestes passejades es va deixar la vida, però els grups de rescat no el van localitzar. Va estar desaparegut fins que dos pastors van trobar el cos, gairebé quatre mesos més tard. Durant tot aquest temps, “Tip” va romandre al costat suportant la cruesa de l’hivern. La van trobar encara viva, encara que en un estat lamentable. Afortunadament, el nebot de Tagg la va adoptar i va viure el seu darrer any embolicada amb tota mena de moixaines i comoditats. En honor a la seva lleialtat, se’l va premiar amb la Medalla de Bronze de la Lliga de Defensa Canina i se li va erigir un monument al costat de les tranquil·les aigües de l’embassament de Derwent Dam, a Derbyshire, Anglaterra, la llegenda del qual diu: “En memòria de la devoció de “Tip”, la gossa ovella que va romandre al param de Howden al costat del cadàver del seu amo mort, Mr. Joseph Tagg, durant quinze setmanes, del 12 de desembre de 1953 al 27 de març de 1954”.
Un altre conegut cas és el de Bobby. Explica la seva dona, Molly Perffet: “El meu marit va patir una greu apoplexia el 1988 i va morir a l’hospital dues setmanes més tard. Després del seu enterrament al jardí d’una església a prop de casa, “Joe”, el gos, va desaparèixer durant hores i després vam descobrir que estava assegut al costat de la tomba del meu marit”. Aquest gos va romandre durant catorze anys al costat de la sepultura del que va ser el seu amo en vida.
Fuente: elmundodelperro.net