Ja fa mil anys que cans i home comparteixen una bonica amistat, fins al punt que es considera que avui dia els nostres amics serien incapaços de defensar-se sols si se’ls tornés a posar en llibertat. Les seves facultats naturals han desviat i l’entorn és inadequat per a la seva supervivència. Per això podem considerar que el gos és un ésser “civilitzat” … Massa potser?
Això és cert, sobretot, pel que fa a les races creades, molt sofisticades o massa especialitzades. Però no cal oblidar que en alguns països hi ha gossos d’instints encara semisalvajes.
La domesticació de el gos ha canviat els instints canins. Però, si precisament fossin aquests mateixos instints els que van permetre l’acostament de l’gos a l’home?
Per exemple, prenguem l’instint de ramat. És perquè el gos obeeix a el cap que ha après a obeir a l’home. La família és la rajada: l’esquema general és aquí reproduït. El gos sempre busca a ser dominat i conduït per un “líder” i l’home ha complert aquest paper des de fa cent segles. Els nostres amics reconeixen la jerarquia; és per això que els podem ensinistrar. Com més gran és l’aptitud per a l’ensinistrament més gran és la capacitat d’obeir a una jerarquia. Per aquesta raó els gossos d’atura són més receptius: no poden impedir córrer i reagrupar el ramat, sigui aquest d’ovelles o d’homes. No són més intel·ligents, sinó saben incorporar-se i integrar-se a un grup.
LADRA PER IMITAR
És cert, que els gossos salvatges saben bordar, però no ho fan tant ni de la mateixa manera que els nostres amics domesticats. Aquests últims han millorat les seves cordes vocals. Es creu que és per imitar o comunicar-se millor amb nosaltres. Nous gestos -que desconeixen els gossos salvatges- vénen a ajudar a la seva forma de “parlar”.
L’home és, doncs, responsable de la vida i de el futur dels seus amics quadrúpedes, ja que aquests han estat en gran part modelats per nosaltres.
Info de: Elmundodelperro.net