És una malaltia cutània ectoparasitària molt contagiosa, terriblement pruriginosa (que genera picor intensa, probablement la que més), que no és estacional, encara que per experiència els dic que sol aparèixer més a l’hivern, i el seu agent etiològic és un àcar: Sarcoptes Scabiei spp .
El Sarcoptes Scabiei: les femelles excaven les superfícies epidèrmiques i dipositen ous; dels ous neixen larves, nimfes i adults, que es reprodueixen sobre la superfície de la pell. Imagineu-lo com milers d’aranyetes excavant túnels a la pell dels gossos… no m’estranya que sigui de les malalties que més picor provoca de totes!!!
Les femelles s’alimenten de sang, i la seva saliva pot induir al·lèrgia, cosa que moltes vegades empitjora la situació. Els gossos moltes vegades en gratar-se es lesionen la pell. Aquestes lesions s’infecten, i aleshores cursen amb una piodèrmia secundària a la sarna.
Poden patir gossos de totes les edats i races.
Símptomes clínics MÉS CARACTERÍSTICS:
PICOR
Clínicament, amb la sarna sarcòptica canina, apareix pèrdua de pèl i reacció inflamatòria, majoritàriament a la vora d’orelles, colzes, abdomen ventral i tòrax ventral.
I per si no queda clar… PICOOOR, molta picor. És el símptoma més evident!
Diagnòstic:
És per reflex l’otopruriginós: fregant el plec d’Henry es rascarà.
O per raspatges cutanis per veure àcars (com es veu a la foto).
Moltes vegades, si en el raspatge cutani NO s’observen els àcars, però hi ha sospita de sarna sarcòptica, cal fer una anàlisi de sang.
VETSALUT
Estefania Aucar Broggi,
veterinària col nº 989 Girona
www.vetsalut.com
